LES REACCIONS DE L'ACTIVITAT

Aquestes són les reaccions que formen part de l'activitat amb els reactius que participen, el fonament teòric i els productes finals de la reacció , amb alguna de les característiques que són importants per la demostració

1. Tornada dels protagonistes a la seva cabina: aquesta es la part més romàntica de tota la història. Per simular un mareig que fes tornar als protagonistes a la cabina vam jugar amb els colors que prenen diferents indicadors àcid-base en funció del medi en el que es troben. Els peculiars personatges, en Bob Esponja i en Patrício, estan pintats amb indicadors com la fenolftaleïna, extracte de col llombarda i blau de bromo-timol que, en funció del medi, prenen un color o un altre.
   En les bosses que simulen els camarots hi ha un tros de paper absorbent amb amoníac, que al ser força volàtil satura l'aire de la bossa, quedant un medi bàsic.
   La fenolftaleïna en medi neutre és incolora i quan el posem en medi bàsic, ficant un dels personatges a la bossa de plàstic amb amoníac, es torna rosada. El blau de bromo-timol en medi neutre és blau, simulant el mareig d’un dels personatges, i en contacte amb l’amoníac, en medi bàsic, és de color groguenc. L’extracte de col llombarda, verd en medi bàsic, permet acolorir diverses parts dels personatges...
2. Problemes alcohòlics del capità: Aquest és el motiu de l'enfonsament del Titànic en aquesta peculiar versió. Així ens permet introduir les següents reaccions: convertir el vi en aigua, l’aigua en llet, i el conyac també en aigua. Això es va aconseguir fent:

• Vi en aigua i després llet: Tenim una solució de d'hidròxid sòdic (NaOH) amb fenolftaleïna, indicador que dona un color rosat en medi bàsic, i que dona la sensació de ser vi. El suposat vi el posem amb contacte amb H₂SO₄ ( hem ficat unes gotes a la copa)_, d’aquesta manera reaccionen la base amb l'àcid, neutralitzant o acidificant la solució i fent-se incolora perquè la fenolftaleïna és incolora en medi àcid.
  La transformació en llet es produeix al posar en contacte l'aigua, que ara conté sulfats (SO₄ ^2-) i Clorur de bari (BaCl₂), tornant la solució blanca (semblant a la llet) degut a la formació de sulfat de bari (BaSO₄).
• Conyac/whisky en aigua: Fem una solució d’aigua i iode, semblant-se així al conyac/whisky. En una copa afegim una punta d’espàtula d’àcid ascòrbic i, quan afegim la solució de iode, transformarà el iode en iodur (que és incolor) mitjançant una reacció d’oxidació-reducció, fent l'efecte de convertir el conyac/whisky en aigua.

3. Explosions internes: Els motors exploten produint dues grans explosions. La primera és una reacció d'efervescència . Barregem àcid ascòrbic (podria serqualsevol àcid sòlid) i bicarbonat sòdic i posem aquesta mescla en un pot; després posem una mica d’aigua i tapem el pot. La reacció entre els dos reactius forma CO2 (gas) com a producte, que fa augmentar la pressió dins del pot i fa que el tap surti disparat simulant una explosió.

La segona és una reacció de combustió molt exotèrmica on les proporcions dels reactius són molt importants per tal que es produeixi la reacció. En una garrafa introduïm etanol en molt poca quantitat, tanquem i sacsegem fins que s’evapori; afavorint que l’alcohol es posi en contacte amb l’oxigen, llavors introduïm un pal o un paper amb una flama, que, inicia la reacció i es produeix una petita explosió i foc dins el recipient.

4. Enfonsament del Titànic: El Titànic comença a enfonsar-se. Utilitzem porexpan (o poliestirè expandit) per fer el vaixell. Aquest és un polímer una mica soluble en acetona. Al posar-lo en contacte amb l'acetona, aquesta “afluixa” els enllaços entre les macromolècules del polímer, de manera que l'aire atrapat en l'estructura escapa i es va compactant. Una estructura esponjosa es converteix en una de molt més compacta. Es forma una massa tova que quan s'asseca (s'evapora l'acetona) es converteix en un plàstic rígid, amb un aspecte totalment diferent a l'original.
5. Les escumes finals: Un cop el vaixell enfonsat tots els sabons que la gent tenia a les seves cabines van començar a fer escumes multicolors. Ho representem posant dins de dos o tres provetes una mica de colorant, detergent pels plats líquid i peròxid d’hidrogen concentrat. El peròxid es descomposa molt lentament formant-se oxigen gas, però si s’afegeix iodur de potassi la reacció s’accelera moltíssim perquè aquest actua com a catalitzador, llavors comença a sortir l’escuma perquè s’expulsa molt oxigen. La barreja d'escuma amb els colorants produeix colors curiosos.
6. Celebració dels supervivents: els passatgers que sobreviuen fan una festa amb focs artificials inclosos. La reacció de combustió del magnesi en forma de pols amb oxigen dona com a producte òxid de magnesi en una reacció molt exotèrmica. Al cremar el magnesi es produeix una flama blanca molt intensa incandescent, la qual va ser molt utilitzada als inicis de la fotografia.